Seleccionar página

Mauricio Wild, “Salvatge i Felisote”

23 Abr 2020 | Referents

El 30 març en Mauricio se’n va anar.

Alguns diran que de vacances. Altres que està amb la Rebeca, prosseguint, incansable. Potser s’ha fet estel d’una nova constel·lació amb la que puguem orientar-nos aquelles persones que de tant en tant, encara mirem el cel buscant alguna resposta. On estaran els Wild? El león dormido sospira amb enyor.

El projecte educatiu de Les Cuques: “La Taptana”, és Taptana pels Wild. Ens la van presentar perquè vam tenir la sort de poder estar amb ells durant alguns “cursos” que van fer a Barcelona. Portar-los a Riudoms durant dos anys va ser tota una gesta, aconseguida gràcies a ‘esforç de les famílies de l’antiga Abellarola, entre les que la Pepita hi formava part activa i impulsora. Anys més tard, la visita al “Proyecto Integral León Dormido” i les “activaciones” van quedar posposades per l’embaràs i el naixement del nostre fill.

No en som cronistes, ni biògrafs, però sí guardem amb nosaltres moments molt especials relacionats amb aquells dies inspiradors, trencadors, sorprenents. De les llavors que la Rebeca i en Mauricio anaven escampant pels paisatges on anaven, en aquells temps (fa 10-12 anys) camps pedregosos tacats per petites escletxes de terra fèrtil, n’ha brotat un ecosistema de projectes inspirats i inspiradors que estem teixint xarxa i cooperant, havent renunciat  ja fa temps a competir per guanyar l’etiqueta de ser “el més Wild de tots”.

Protéjanse de nosotros. Lo que les vamos a contar es sólo nuestra experiencia“. Així solien començar les seves disertacions i xerrades. Sort de no haver-nos protegit mai lo suficient i haver-nos llançat a aquell torrent d’aigües turbulentes, assalvatjades, revoltoses, que ens van remoure i capgirar prou com per esmicolar el trencaclosques que, tant ordenada i disciplinadament havíem teixit en la nostra etapa d’estudiants de magisteri a les facultats. No ens dóna la vida per teixir el trencaclosques que ens proposaren ells. Aquí està la gràcia, segurament.

Gràcies, família Wild, per haver-nos regalat tant.

I també per la paraula “felisote”.

Prosseguim!