Seleccionar página

Il·lusió i Esperança

27 Ago 2121 | Alegria, Infancia, Reflexions i Ideari, Reivindicacions

Comença un nou curs, ple d’il·lusió i esperança. Sí! Il·lusió i esperança: alló esperable que sentin els infants.

L’inici d’un curs no pot significar altra cosa que celebrar una esperança. L’escola n’és un baluart. Ho és especialment quan adultes preparades (altrament dites «professionals») integren els valors imprescindibles d’una convivència sana i saludable, vetllen per a protegir als infants del «dogma» (qualsevol que aquest sigui), i promouen una visió crítica del món.

Construir-se una identitat i opinió pròpies, tot respectant la identitat i opinió de la resta, és un dret inal·lienable de les comunitats que desitgem. No una sort; un dret.

Estem parafrassejant amb tota la inteció en Francesco Tonucci que diu, precisament, que per a un infant una educació de qualitat no ha de ser una sort, sinó un dret.

L’educació basada en la por i l’obediència no sol estar entre els motius que porten a algú a convertir-se en mestre d’escola. No ho està, almenys, en cap de les moltes mestres que coneixem.

L’obediència cega, sense criteri ni esperit crític, és el que es pot esperar d’un cos militar, però no d’una escola. Les mestres vocacionals fa temps que han expiat el «pecat original» de l’escola de Prussia; no estem en aquesta tessitura.

 

Com dèiem, no podem permetre l’obediència cega i dogmàtica, emmascarada en forma de falsa disciplina. Aquest tipus d’obediència inhibeix el pensament lateral, descarta allò genuï de l’èsser humà i crea «intel·ligències artificials».

Persones que responen i actuen com robots i robots  que, cada cop més, s’assemblen a persones. El model que deriva d’una societat així hauria perdut gran part d’humanitat i humanisme, i hauria guanyat en control i alienació.

Escriu Johnn Dewey, pedagog nordamericà de principis del segle XX (fa 100 anys ni més ni menys) figura clau en la creació i l’impuls de l’escola democràtica:

«El pensament que no va lligat amb l’increment de l’eficàcia en l’acció i amb un major coneixement de nosaltres mateixos i del món on vivim no és res més que pensament. I l’habilitat adquirida al marge del pensament resulta deslligada de qualsevol dels propòsits per als quals s’ha de fer servir; per tant, deixa l’home (la persona) a mercè dels seus hàbits rutinaris i del control autoritari dels altres, que -ells (i elles) sí- saben què fan i no tenen gaires escrúpols a l’hora d’aconseguir el que volen.«

Intel·ligència artificial.

Comença un nou curs, ple d’il·lusió i esperança. No permetem que les notícies siguin unes altres. La notícia no són les mesures de protecció, ni la distància social, ni els compostos bioquímics injectables en fase experimental, ni els suicidis en infants i adolescents degut a tot plegat. La notícia és el nou curs.

Es vol promoure la salut mental? Doncs que callin les i els tertulians. Que callin les i els polítics. Que callin els periodistes. Que callin els infectòlegs i els estadistes. Que callin un moment, només un moment.

I que escoltin: la comunitat educativa pren la paraula.

 

WP2Social Auto Publish Powered By : XYZScripts.com