Seleccionar página

Posicionament sobre l’anomenada vacunació infantil per la co-vid 19

17 Dic 2121 | Reflexions i Ideari, Reivindicacions

Desde el punto de vista de las estadísticas, si una persona recibe mil dólares y otra persona no recibe nada, cada una de esas dos personas aparece recibiendo quinientos dólares en el cómputo del ingreso per cápita.

Eduardo Galeano al llibre «Patas Arriba. La escuela del mundo al revés»

Abans de començar, volem deixar clar des d’un inici que NO EN SABEM.

No en sabem de vacunologia, ni de teràpies gèniques, ni de conflictes d’interessos, ni de virologia, ni d’enginyeria social, ni de pràcticament res del que rodeja el concepte Covid-19.

Inevitable i malauradament, les persones que integrem «Les Cuques de Llum» hem viscut pèrdues i moments difícils, tant amb la realitat del virus Co-vid 19 com amb la de les mesures polítiques de control i retall de drets amb motiu de la pretesa contingència del virus. Són vivències exactament iguals a les que han viscut la resta de la població. Humilment reconeixem que haver passat per aquestes experiències no ens ha donat una major clarividència sobre la qüestió vírica.

Per tant, des de l’honestedat volem començar esmentant que no, que no en sabem, i que el que redactem aquí és una opinió, que pretén ser moderada i amb ànims d’aportar en la millora del benestar general.

No sabeu quant ens agradaria que totes les persones, especialment periodistes, polítiques, tertulianes, agents socials…  que apareixen als mitjans de gran abast comencessin i acabessin les seves intervencions amb aquest aclariment previ.

Tanmateix, com a entitat que treballa per un ideari que pretén el benestar, ens veiem amb la necessitat d’aclarir el nostre posicionament per tal d’evitar supòsits del que significaria el silenci en aquest aspecte.

Consideracions

Considerem fonamental el reconeixement del NO-SABER. És així perquè l’educació activa que promovem des de l’ideari de «Les Cuques de Llum» pretén, precisament, que la persona que reconeix que no sap quelcom que vol saber, s’activi. Per tant, no sabem, però volem saber.

Considerem, en segon lloc, el “voler saber” com una postura prou raonable com per a ser respectada de manera general.

Finalment considerem el respecte a tots els posicionaments. Una mena de “laïcitat mèdica”, com una opció moderada i raonable. Entenem, doncs, que TOTES les professionals de la medicina de a peu actuen sota el principi de la “bona fe”, amb la ferma intenció de mantenir-se coherents amb la ciència, el codi deontològic i el sentit comú, i amb la voluntat del servei general i de la cura de la salut. Per això, TOTES elles, per la funció social que fan, que han fet i que faran compten amb el nostre profund respecte i, per què no dir-ho, admiració.

Necessitats

Fetes les consideracions prèvies,  expressem les nostres necessitats:

 

  • Necessitem estar mitjanament segures quan prenem una decisió que no podrem rectificar, com és la inoculació d’una vacuna o una teràpia gènica. Més encara quan es tracta dels nostres fills i filles. I  com ens sentim més segures? Doncs amb informació. (Aclarim: ens sentim més segures amb informació. No amb por, sinó amb informació. Fem notar, doncs, la diferència entre el terme «por» i el terme «informació» i, per tant, entre la voluntat d’atemorir i la d’informar.)
  • Necessitem informació directa, sense biaixos periodístics o polítics que no volen reconèixer que no saben del que parlen.
  • Necessitem, per tant, informació directa -i no por-, provinent de viròlegs i pediatres que sàpiguen ser didàctiques en les seves exposicions.

En aquestes alçades dels esdeveniments, és encara raonable i moderat fer-se preguntes?

Dubtar, preguntar amb voluntat d’entendre o donar-se temps abans de decidir… Han de ser considerades qualitats de la persona extremista?

Preguntes

Nosaltres, humil (i potser equivocadament) no podem deixar de pensar que encara ens podem fer preguntes sense ser jutjades d’extremistes. Que fer-se preguntes amb voluntat de comprendre és un indicador de salut mental. I que potser l’èsser humà, mentres sigui humà, es continuarà fent preguntes, per incòmodes que puguin resultar.

Us compartim, doncs, el que ens preguntem:

  • Com és que no hi ha taules rodones o debats públics entre professionals mèdics partidaris i professionals mèdics detractors de la vacunació/inoculació als infants? Per què no hi ha una exposició clara dels pros i contres, de les avantatges i dels efectes adversos a les persones des d’un lloc comú que inclogui totes les postures mèdiques?

 

  • Per què els diversos professionals no mostren de manera didàctica les diferents lectures que es poden fer d’exactament les mateixes estadístiques oficials, per tal que cada ciutadà pugui arribar a les seves pròpies conclusions?

 

  • És el debat ciència? No vetlla pel dret a la lliure i responsable elecció, contribuint al benestar general i a la salut mental de les persones?

     

    • És la conclusió mèdica, científica, professional, de “no arribem a conclusions conjuntes” o “no hi ha probes concloents” o “no en sabem prou per afirmar taxativament…”  una conclusió prou vàlida per tal de deixar en les mans de les famílies la decisió final d’inocular o no als infants la vacuna o el que sigui?

     

    • La voluntat de mostrar la plural·litat de posicionaments de metgesses, científiques, professionals… té a veure amb el periodisme?

     

    •  Voler saber, i fer-se preguntes per a prendre decisions personals i familiars serà entès com una postura assenyada o serà considerada un qüestionament des de l’extremisme radical?

    Les respostes a aquestes preguntes (i a moltes d’altres!) ens mostraran què ens està passant amb els nostres valors, amb els nostres egos, amb les nostres pors. Ens mostraran, en definitiva, una de moltes claus per comprendre el camí que hem escollit transitar com a societat i, per tant, l’horitzó cap al que decidim avançar.

    WP2Social Auto Publish Powered By : XYZScripts.com