Comencem!

Posted by on Mar 21, 2018 in Esdeveniments | No Comments

La Felicitat no és el fi; la Felicitat és el camí mateix

És des d’aquesta certesa i declaració d’intencions que volem presentar-vos “Les Cuques de Llum”; l’embrió d’una sèrie de projectes que tenen la finalitat de reivindicar-se com a propi procés perquè, tal com diu VerdCel “Sí, és cert: el que busques ho respires mentrestant”. I és amb aquesta idea de viure la felicitat tal com la viuen els infants sans i saludables: des del primer moment a l’últim, que hem creat aquest col.lectiu.

La defensa d’aquest axioma és un acte revolucionari, perquè la felicitat que descrivim en aquesta presentació poc té a veure amb el model social de felicitat i excel·lència en el que estem immersos. Respectar l’alegria de vida de qualsevol ésser humà té molt a veure amb comprendre les seves necessitats com a ésser vivent que es crea a sí mateix. Sí, estem parlant d’autopoiesis, i també d’autorregulació i, conseqüentment, d’autonomia. Una autonomia que, com diu Edgar Morin, “no és en termes absoluts, sinó en termes relacionals i relatius”. Relatius a què? Doncs a una llengua, a una cultura, a un saber, i als altres. Aquest fet és el que ens porta necessàriament al que hom anomena l’hedonisme solidari: jo no puc ser feliç si les persones que m’estimo i les que m’envolten són infelices. Aquest és el motor del canvi.

A.S. Neill deia que preferia un escombriaire feliç que un erudit neuròtic. Aquesta felicitat, alegria i goig per viure es gesten en gran part en els primers anys de vida, posant-se a prova al llarg de la infància i adolescència i socialitzant-se intensament en aquest última etapa. És el desig de tot pare i mare: que els nostres fills siguin feliços. Sovint aquest pensament ens obsessiona de tal manera que ens incapacita per detectar com en som nosaltres, de feliços, a cada moment. No és tracta tant sols d’una lògica sistèmica; es tracta d’una qüestió d’espècie: els nostres fills seran autènticament tant més feliços com nosaltres puguem autènticament ser-ho: Hedonisme Solidari.

Per això cerquem la meravella allà on és, allà on la troben els infants: en allò més gran, en allò més petit i en allò intermig; en allò més significatiu, en allò més insignificant: en tot. Per això pretenem crear espais-temps: ambients, nodirectius, on cadascú pugui ésser. Perquè, com diria Rebeca Wild: “Per educar, abans, s’és”

Amb gran alegria, ganes, experiència prèvia i amb una mirada clara i posicionada vers l’infant i l’ésser humà, comencem una nova aventura a Marçà. I, a més, rimant!

Benvingudes a Les Cuques de Llum. Benvingudes a la Taptana!