Drets dels Infants: de la Roma clàssica a l’Hospital Niño Jesús

Posted by on Nov 19, 2019 in Reflexions i Ideari

Etimologicament, INFANT prové del llatí infante, i en últim terme del mot, també llatí, infans. Significa, literalment “que no parla“. Aquest és, almenys, el consens general.

Però la cosa no acaba aquí: Aquest “parlar” no ve a ser un parlar literal (si no, als infants se’ls anomenaria “muts”), sinó més aviat un parlar jurídic. Així doncs, els infants no tenien veu jurídica, i era el seu pare (no “els pares” sinó EL PARE) qui decidia per ells.

D’aquí el concepte jurídic “Patria Potestas“. Els drets del “Pater” van arribar a tal punt que aquest podia decidir sobre la vida o la mort del seu fill, o si se’l venia com a esclau.

Casualitat que haguem heretat la paraula INFANT per referir-nos als nens i nenes?

Certament trobarem molts altres mots per referir-nos als humans de curta edat amb les mateixes connotacions etimològiques que la que ens dóna “infància” i fins i tot amb d’altres d’encara més degradants, però tornem a la qüestió: Si l’infant és algú sense veu jurídica a qui el 19 de novembre del 1959 (feliços 60 anys acabats de fer!)  se li dóna veu jurídica mitjançant l’aprovació de la Declaració Mundial dels Drets dels Infants… llavors podem concloure que hi ha alguna cosa que no encaixa.

Si a algú que no té veu se li dóna veu, ja no és algú que no te veu.

I doncs, com l’anomenarem?

D’altra banda, potser el podem seguir anomenant infant. Potser (i només potser), els drets dels infants siguin un eufemisme per crear l’imaginari d’un infant amb veu, sense que en realitat la tingui. Com a mostra, un botó que ens regala la guia redactada per l’Hospital Universitari Niño Jesús, a Madrid, en què a propòsit d’abordar la gestió del son, ens recomana:

  • No acunes ni mezas a tu bebé para ir a dormir.
  • No le duermas en brazos.
  • No interpretes el despertar de tu bebé como hambre, sed o miedo.
  • Si se despierta no le cojas ni le des de comer, se acostumbrará a ello.
  • Si al llevarle a su cama llora desesperadamente cada noche, déjale en su cuna o cama y sal del cuarto. No entres en la habitación, es teatro, espera al menos cinco minutos. Si al entrar se calla, no le cojas ni le hables, sal diciendo “ahora a dormir”.
  • Si se despierta cada noche y te reclama para que le duermas, déjale llorar 30 minutos. Después entra para comprobar que está bien, algunos vomitan del enfado. No le hables, no le cojas, sal de la habitación y dices “ahora a dormir”. Así durante tres periodos de media hora. Antes del tercer día tu hijo no te reclamará, habrá aprendido a dormir sin tu ayuda.

No és un escrit de la Roma Clàssica. Es un redactat de novembre de 2019.

Algú hi troba algun indici de veu de l’infant?

El principi 6 de la Declaració Universal dels Drets dels Infants dicta: l’infant, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; excepte circumstàncies excepcionals, no haurà de separar-se a l’infant de poca edat de la seva mare. 

En el moment d’escriure aquesta entrada, i gràcies a la mobilització i sensibilització popular, els autors, cuita-corrents ja estan matisant aquests consells sense rectificar-los (que rectificar és de savis).

Sembla doncs que, de moment, el mot infància gaudeix d’una salut de ferro. Però és només de moment.

 

Gràcies a totes les persones que s’han implicat en denunciar els preceptes d’aquesta guia.

Si estirem tots, ella caurà.

 

Leave a Reply