Infància, Etimologia i Paradigma

Posted by on Gen 27, 2019 in Esdeveniments | No Comments

Que un “Acompanyant” de Les Cuques no acabi de sentir-se identificat amb el mot “Acompanyant” no passaria de ser una anècdota o una observació mancada d’interès, a no ser que aquesta persona iniciés un recerca per tal de trobar el mot amb el que sentir-se identificada, especialment si aquesta cerca el duu per camins poc transitats (com fou el cas), perquè el fet d’acollir-se al criteri etimològic per tal d’escollir el mot que et representa pot comportar alguns descobriments inesperats.

El filòsof argentí Darío Sztajnszrajber sentencia: “la etimologia és un camp de batalla“. No és per a menys: el llenguatge és una d’aquelles contingències que una no arriba a saber mai amb seguretat si és ella qui la està utilitzant o si ben bé és el llenguatge el que l’està utilitzant a ella. L’etimologia atia el foc del dubte en aquesta qüestió.

I sí, arriba un moment en què et cremes. O et mulles: et treus els mitjons per passejar a la vora del mar… i una onada et deixa xops fins els camalls dels pantalons. L’etimologia també ho fa, això. Per això pot ajudar-nos en la complexa tasca de la deconstrucció.

Ho fa perquè copsa saber que etimològicament un infant és algú que “no té veu“, o que l’etimologia de xiquet remet a quelcom tan insignificant com la membrana que separa els grans d’una magrana.

És molt significativa la càrrega del llenguatge que arrosseguem, sovint sense ser-ne conscients, i traslladant aquesta mateixa càrrega a les noves generacions.

Perquè… què farà ara aquell “Acompanyant” que volia seguir un criteri etimològic per a definir-se si decideix aplicar el mateix criteri per decidir com anomenar als “infants” de La Taptana? Els dirà encara “infants”? Els anomenarà “xiquets”? Ja ens hem ben cremat; l’onada ens ha deixat xops de dalt a baix!!!

I és que hom podria adduir que la suposada manca de veu atribuïda a la infància és deguda a que inicialment el mot designava als infants en el període pre-verbal (és a dir, als nens petits que “encara no parlen verbalment”). Però també podria ser igual de cert que “Infant” és algú que no té veu ni dret a tenir-la, perquè la societat en la que es va forjar aquest mot no era un societat oberta a escoltar als infants ( i aquí podríem preguntar-nos si la nostra sí que ho és, i en quin grau).

Però tornem a les diverses interpretacions de l’etimologia de la paraula “Infant”: dit amb argot bèl·lic com fa en Dario, un camp de batalla.

Hem fet recerca, com no podria ser d’altra manera, i també hem demanat ajuda de persones competents en la matèria.

Perquè, és clar, podem enumerar les diverses etimologies dels mots que fan referència a la infància en el nostre idioma per passar una estona de divertimento (i ho hem fet), però resulta que aquest divertimento és ni més ni menys que una de les puntes de l’iceberg del que convenim a anomenar “Paradigma”.

I com som de les persones que entenen el llenguatge com a quelcom que ens subjecta (i que, per tant, ens fa subjectes), és de responsabilitat fer-hi alguna cosa; més quan la nostra visió de la infància passa per la responsabilitat de denunciar i canviar el fet que l’infant sigui algú “sense-veu” o “insignificant com la membrana que separa els grans de la magrana”.

Carai! Potser caldria canviar de paraules però… és que n’hi ha alguna que signifiqui res de millor? Tal com hem dit hem fet recerca amb ajuda de professionals competents en la matèria… i els resultats són per a fer-ne una seriosa reflexió.

Per tot, hem recopilat la informació que tenim amb l’objectiu de fer-ne difusió, aprofundir-hi i aprofitar la relació que hem trobat entre Infància, Etimologia i Paradigma per a plantejar-nos moltes preguntes al voltant de la vigent i adulta mirada als infants.

 

Comencem el dia  8 de febrer, a les 19:00 hores a la Biblioteca de Falset, en un esdeveniment al que, evidentment, hi sou convidades.

Leave a Reply