Les Cuques de Llum brollen de moltes fonts, cadascuna d’elles aportant especificitats que, un cop fetes nostres i combinades amb la resta, resulten un garbuix força interessant i “sui generis”: el nostre estil, que és ben viu i que, per tant, roman obert a nous matisos i a la complexitat del món i el devenir.

Us fem, doncs, 5 cèntims del que, a grans trets, ens defineix en el ara i aquí…

L’alegria

L’alegria ens defineix. Sense ella, res del que vindrà tot seguit tindria cap sentit.

L’entorn

L’entorn, el paisatge, entés com quelcom que sobrepassa qualitativament al concepte de “territori”. I, de tots els possibles entorns, aquell on vivim: L’entorn Rural i els seus clarobscurs; la seva duresa i el seu regal i esperança, i sobretot la possibilitat que ens ofereix de mantenir un contacte més proper amb el concepte més ampli de la paraula “Natura”.

L’ànim Vinculant

És a dir, la voluntat de teixir xarxa i de construir ponts entre diversos actors i àmbits ortodoxament categoritzats en compartiments estancs de l’entorn proper. Per a ser més específics: la voluntat de conjugar bàsicament els termes “educació”, “cultura”, “ecologia” i “humanisme”, i als seus actors, per enriquir-nos mútuament i ser llavor de futurs projectes poc imaginables amb la mirada relativament curta que proporciona un sol àmbit.

Els drets humans

Desgraciadament no sols la defensa dels drets humans ha d’estar present en la nostra definició d’entitat en ple segle XXI, sinó que les perspectives són tristament reveladores.

De tots els humans, ens defineix la sensibilitat cap als drets d’un dels col·lectius més vulnerables i més silenciats: el dels infants.

L’Ecologia

Concepte que avarca molt més que la sensibilitat pel medi ambient, incloent a la totalitat de la vida (i també a l’ésser humà) en la composició d’aquest ambient (evidenciant per tant, que no som aliens ni hi estem “per sobre”, sinó que en formem part íntima, d’aquest medi) fet que, conseqüentment, ens condueix a replantejar-nos qüestions sobre model de desenvolupament entès actualment. A aquests preceptes (juntament amb d’altres que no detallem en aquesta breu descripció) se’ls ubica sota el paraigües del paradigma de “l’Ecologia Profunda” i a la concepció qualitativa, relacional o sistèmica tant a nivell macro com micro.

La Innovació Educativa

La voluntat d’incloure noves perspectives vers el fet educatiu incloent nova mirada vers les relacions humanes, implica de manera ineludible la innovació en la pràctica educativa, que passa fonamentalment per qüestions qualitatives. Partim de la idea que un ésser humà (independentment de l’edat) no aprendrà millor perquè se li ensenyi més, sinó que aprendrà més perquè se li ensenya millor. El què significa bàsicament per nosaltres el fet “d’aprendre més” és el fet d’incorporar aspectes d’actitud vital vinculats a vivències en entorns material i humanament preparats. Què pressuposa bàsicament per nosaltres l’expressió “d’ensenyar millor”? Doncs que, sota el nostre punt de vista, l’ensenyança pot millorar.

Com millorar-la? Prenent en consideració seriosa les necessitats de totes les protagonistes (sí, totes, també les dels infants) i replantejant el nostre sistema de valors per tal de construir la comunitat que volem. També acceptant que no hi ha un sol model de millora, sinó que el fet de millorar passa per enriquir la diversistat, cercar-la i gaudir de les interseccions.

L’humanisme

Entès no tant com el moviment de retorn als clàssics greco-llatins sinó com un posicionament clar cap a la confiança en l’ésser humà i la seva capacitat de sintetitzar natura i cultura en quelcom que, en potència, permetria aproximar-se a una existència feliç i en harmonia. Humanisme entès també com a responsabilització de les pròpies accions, i entès com a laïcisme o apertura i tolerància a la diversitat en la visió del que convenim a anomenar “la realitat”. En definitiva: Humanisme entès com la voluntat de contribuir a un món més humà.