Seleccionar página
ASSOCIACIÓ PER A LA INNOVACIÓ EDUCATIVA EN ENTORN RURAL

Som l’Associació per la Innovació Educativa en Entorn Rural “Les Cuques de Llum, una entitat sense ànim de lucre creada durant la primavera-estiu del 2017 i establerta a Marçà, al Baix Priorat.

Som una entitat petita, gairebé minúscula, amb una gran, gairebé enorme energia i motivació, i amb unes finalitats ambicioses, dedicades exclusivament a la millora de la societat en el seu conjunt a partir de l’aprofundiment i el treball allà on considerem que es gesta tot: en les relacions humanes i, filant més prim, en aquelles que es donen en la família, amb una repercussió directa en el tracte a la infància.

Per tant, entre els objectius de l’Entitat, hi figuren tant aquells que inclouen una necessària (al nostre judici) vinculació entre Educació, Humanisme, Cultura i Ecologia, com els dirigits a la defensa dels Drets Humans i els Drets dels Infants, fent especial èmfasi en aquells que tenen a veure amb el “Dret a l’Educació“.

És doncs aquest el principal motiu pel què des de l’Associació es valora com a fonamental la pràctica de la Innovació Educativa, innovació que entenem no únicament com el fet d’afegir recursos al que ja es fa, sinó com la tasca d’incloure la qüestió qualitativa i relacional, implicant possiblement un canvi de punt de vista i qui sap si de finalitat, traient del centre la classificació vers resultats acadèmics, l’utilitarisme laboral i el futur incert basat en un model social determinat, (creat per persones i, per tant, modificable), per ressituar aquest centre en l’ésser humà i la seva felicitat, responsabilitat, llibertat, i autonomia.

Dit així potser podria semblar que disposem de la fórmula màgica… però res més lluny! Les “Cuques de Llum” venim a sumar i a afegir un petit i humil gra de sorra a un moviment pedagògic molt més ampli, que ve de més lluny i va més enllà de qualsevol moda, ja que els seus ideals s’emmarquen en una lògica diferenciada del consum i l’aparença, i es dirigeixen especialment al treball en el benefici social i l’interès general, utilitzant el diàleg com a eina fonamental de treball de vinculació inter-pluri-trans-disciplinar: no es tracta d’imposar res ni de vanagloriar-se de res, sinó més aviat de “construir ponts” per aprendre les unes de les altres, i millorar en aquesta tasca fonamental que és el Fet Educatiu.

Si voleu conèixer quelcom més concret de l’Associació, podeu consultar la informació que aportem en la descripció de les nostres activitats i projecte, o adreçar-vos directament a nosaltres mitjançant el formulari de contacte.

Us respondrem encantades!

QUÈ ENS DEFINEIX

Les Cuques de Llum brollen de moltes fonts, cadascuna d’elles aportant especificitats que, un cop fetes nostres i combinades amb la resta, resulten un garbuix força interessant i “sui generis”: el nostre estil, que és ben viu i que, per tant, roman obert a nous matisos i a la complexitat del món i el devenir.

Us fem, doncs, 5 cèntims del que, a grans trets, ens defineix en el ara i aquí…

L’alegria

L’alegria ens defineix. Sense ella, res del que vindrà tot seguit tindria cap sentit.

L’entorn

L’entorn, el paisatge, entés com quelcom que sobrepassa qualitativament al concepte de “territori”. I, de tots els possibles entorns, aquell on vivim: L’entorn Rural i els seus clarobscurs; la seva duresa i el seu regal i esperança, i sobretot la possibilitat que ens ofereix de mantenir un contacte més proper amb el concepte més ampli de la paraula “Natura”.

L’ànim Vinculant

És a dir, la voluntat de teixir xarxa i de construir ponts entre diversos actors i àmbits ortodoxament categoritzats en compartiments estancs de l’entorn proper. Per a ser més específics: la voluntat de conjugar bàsicament els termes “educació”, “cultura”, “ecologia” i “humanisme”, i als seus actors, per enriquir-nos mútuament i ser llavor de futurs projectes poc imaginables amb la mirada relativament curta que proporciona un sol àmbit.

Els drets humans

Desgraciadament no sols la defensa dels drets humans ha d’estar present en la nostra definició d’entitat en ple segle XXI, sinó que les perspectives són tristament reveladores.

De tots els humans, ens defineix la sensibilitat cap als drets d’un dels col·lectius més vulnerables i més silenciats: el dels infants.

L’Ecologia

Concepte que avarca molt més que la sensibilitat pel medi ambient, incloent a la totalitat de la vida (i també a l’ésser humà) en la composició d’aquest ambient (evidenciant per tant, que no som aliens ni hi estem “per sobre”, sinó que en formem part íntima, d’aquest medi) fet que, conseqüentment, ens condueix a replantejar-nos qüestions sobre model de desenvolupament entès actualment. A aquests preceptes (juntament amb d’altres que no detallem en aquesta breu descripció) se’ls ubica sota el paraigües del paradigma de “l’Ecologia Profunda” i a la concepció qualitativa, relacional o sistèmica tant a nivell macro com micro.

La Innovació Educativa

La voluntat d’incloure noves perspectives vers el fet educatiu incloent nova mirada vers les relacions humanes, implica de manera ineludible la innovació en la pràctica educativa, que passa fonamentalment per qüestions qualitatives. Partim de la idea que un ésser humà (independentment de l’edat) no aprendrà millor perquè se li ensenyi més, sinó que aprendrà més perquè se li ensenya millor. El què significa bàsicament per nosaltres el fet “d’aprendre més” és el fet d’incorporar aspectes d’actitud vital vinculats a vivències en entorns material i humanament preparats. Què pressuposa bàsicament per nosaltres l’expressió “d’ensenyar millor”? Doncs que, sota el nostre punt de vista, l’ensenyança pot millorar.

Com millorar-la? Prenent en consideració seriosa les necessitats de totes les protagonistes (sí, totes, també les dels infants) i replantejant el nostre sistema de valors per tal de construir la comunitat que volem. També acceptant que no hi ha un sol model de millora, sinó que el fet de millorar passa per enriquir la diversistat, cercar-la i gaudir de les interseccions.

L’humanisme

Entès no tant com el moviment de retorn als clàssics greco-llatins sinó com un posicionament clar cap a la confiança en l’ésser humà i la seva capacitat de sintetitzar natura i cultura en quelcom que, en potència, permetria aproximar-se a una existència feliç i en harmonia. Humanisme entès també com a responsabilització de les pròpies accions, i entès com a laïcisme o apertura i tolerància a la diversitat en la visió del que convenim a anomenar “la realitat”. En definitiva: Humanisme entès com la voluntat de contribuir a un món més humà.

LES ACOMPANYANTS

PEPI FARNÓS CEREZUELA

Mestra de Primària (2000), Llicenciada en Antropologia social i cultural (2003), formada a Mares Doules (2009). Amb una llarga trajectòria envers l’educació formants part activa i formativa:

Formació i participació activa des dels 14 anys coma a monitora del lleure d’esplais de la fundació Pont i Gol de Reus  i, més tard,  com a cap i directora del lleure per escoltes Catalans. Més tard, ampliant la mirada envers l’acció educativa com Acompanyant de procesos de vida formant-me  i participant en  : Formació per l’educació lliure i anarquista a Paideia (2004). Grups d’aprenentatges col·lectius de  l’escola de la Prospe ( Madrid, estiu 2004).  Formació i convivència  amb la Rebeca i Maurició Wild ( Barcelona,2005 i Riudoms, 2007-08). Formació per l’educació no directiva Ojo de Agua (Orba, Alacant 2013). Formant de la Xarxa Amapola (2007-09) i la Xarxa XELL (2017-20)

15 anys  formant part del moviment educatiu lliure en el Camp de Tarragona com a voluntària i participant activament en dues de les associacions pioneres, sent cofundadora de dues associacions:  Associació  de pares i mares per criança i educació no directives “ L’Abellarola” (2005-2011), l’Associació per l’educació i la criança “ La Karantoina” (2011-2016);  i actualment sent fundadora juntament amb la meva família i persones amigues de l’Associació per la innovació educativa en entorn rural “ Les Cuques de Llum” ( 2017)

He tingut la sort de  participar i conviure amb tribus de la zona de Guajará-Mirim de la  zona oest de  l’Amazones i del moviment sense terres  MST ( Brasil), del camp de desplaçats descendents d’esclaus  de la zona del Chocó ( Quibdó,Colòmbia) ambdues petites estàncies realitzades durant el 2003-04. Experiència vital que em va proporcionar la Senzillesa i simplicitat de la vida humana.

Apassionada i activista del moviment Ecologista Local sobre l’ autosuficiència energètica, agroalimentària i de conservació de la Biodiversitat agrària. Vivint des de fa més de vint anys en zona rural en el camp de Tarragona de forma autosuficient i sostenible.

Defensora dels Drets del infants i del Dret a decidir de les persones, visc convençuda que caminar per la defensa d’uns espais socioeducatius en entorns rurals dignifica la qualitat de vida de les persones satisfent així  drets fonamentals bàsics: la Felicitat i la Sostenibilitat amb el planeta!

ANTONI ESCODA RIMBAU

Vaig anar al Col·legi Públic La Canonja, del que guardo molts bons records a pesar de saber de primera mà que no tothom va tenir la meva sort.

De petit volia ser astronauta. Els adults del meu voltant em deien que, per estudiar-ho, havia d’anar a Amèrica, i que això quedava fora del meu avast. M’ho vaig creure.

Al cap de poc vaig reorientar la meva vocació professional, decidint quedar-me al planeta Terra. Volia ser «guardabosc» (així ho deien en aquella època). Els adults del meu voltant en van fer molta broma. Recordo comentaris plens d’ironia dient que quan fos gran ja no hi hauria boscos per guardar perquè s’haurien cremat tots (era època d’incendis). Sí, era un broma… i jo era un infant, i m’ho vaig creure.

Finalment, amb 10 anys, inspirat (sense que ells ho hagin sabut mai) pel meu mestre de 5é, en Josep Maria Rabassó i posteriorment per les mestres Carme Carles i Sebastià Olivé, vaig descobrir que, a manca de boscos i d’aventures intergalàctiques, l’ofici de mestre d’escola podia ser quelcom meravellós. Ho vaig dir i… els adults del meu voltant em van respondre aquella dita tan coneguda de «Passaràs més gana que un mestre d’escola«, i que seria pobre.

M’ho vaig creure. Però una mica pobre, jo, ja ho era (que vinc d’una família humil) i no em feia por continuar sent-ho, perquè era feliç.

I als meus mestres de referència, també els hi veia, de feliços.

 

Vaig estudiar de Mestre, i Educació Social.

Vaig anar a Amèrica (del sud) a exercir i a crèixer com a persona.

Visc amb la meva família a una caseta envoltada de conreus i d’un bosc ben verd i viu.

Em continua meravellant la immensitat de l’univers, i també la de l’èsser humà. Sobre aquest últim he continuat formant-me, en visions humanistes de l’educació i sobre el desenvolupament humà saludable, incloent l’ecosistema familiar. Actualment formo part de l’àrea de prevenció, a l’Escola Espanyola de Teràpia Reichiana.

Faig de voluntari de «Les Cuques» entre setmana i d’Educador Social en caps de setmana a la «Casa d’Infants Fontcalda» de Gandesa.

I procuro no ironitzar quan un infant m’explica amb convenciment i alegria el que vol ser de gran.

Contacta amb nosaltres

Projecte adherit a la Xarxa d’Educació LLiurre

Per a fer un cop d’ull al nostre Facebook

WP2Social Auto Publish Powered By : XYZScripts.com